LA COMPETÈNCIA DIGITAL DELS ESTUDIANTS: ELEMENT CLAU PER AL DESENVOLUPAMENT EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

• ESQUEMA RESUM DEL TEMA

1.     PARADIGMES EDUCATIUS

-       Paradigma Conductista

-       Paradigma Cognitiu

-       Paradigma Ambientalista

-       Paradigma Constructivista

2.     IMPLICACIONS PER AL DISSENY DE L’ENSENYAMENT

A partir dels paradigmes que hem vist anteriorment, sorgeixen una sèrie d’implicacions educatives genèriques.

3.     EVOLUCIÓ DEL MODEL D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE

* Aprenentatge com adquisició de coneixements
* Aprenentatge com construcció de significat

4.     PRINCIPIS GENERALS PER A LA INTEGRACIÓ DE LES TIC

Alhora de dur a terme una pràctica docent hem de tindre en compte una sèrie de principis generals que asseguren que la integració de les TIC a l’educació siga positiva. D’altra banda, també és molt important tindre els inconvenients que pot presentar la integració de les TIC en l’ensenyament. Però quan s’aconsegueix un bon nivell d’integració de les TIC, aquestes no suposen cap inconvenient sinó avantatges.

5.     NOUS ROLS DEL PROFESSORAT

En aquesta nova situació educativa els rols que tradicionalment ha exercit el professor es veuen clarament modificats, i així, front al usual rol de transmissor de la informació han anat sorgint altres.

6.     DIMENSIONS DE L’ALFABETITZACIÓ DIGITAL

Socioestructural, ferramentes, investigadora, crítica, pla de publicació, recursos, tecnologies incipients.

• DESENVOLUPAMENT DEL TEMA 

1. PARADIGMES EDUCATIUS

-  Paradigma Conductista: màquina que aprèn conductes mesurables, observables i quantificables.

-       Paradigma Cognitiu: l’ésser humà desenvolupa processos cognitius i afectius.

-       Paradigma Ambientalista: l’ambient on estem ens condiciona a l’hora d’aprendre.

-     Paradigma Constructivista: organisme que desenvolupa processos cognitius i afectius en un escenari d’aprenentatge. El model del constructivisme concep l'ensenyament com una activitat crítica i al docent com un professional autònom que investiga reflexionant sobre la seua pràctica; aquest model es diferència de la resta en la forma en la qual es percep a l'error com un indicador i analitzador dels processos intel·lectuals.
Per al constructivisme l'ensenyament no és una simple transmissió de coneixements, és l'organització de mètodes de suport que permeten als alumnes construir el seu propi saber. No aprenem només registrant en el nostre cervell, aprenem construint nostra pròpia estructura cognitiva.

2. IMPLICACIONS PER AL DISSENY DE L’ENSENYAMENT

A partir dels paradigmes que hem vist anteriorment, sorgeixen una sèrie d’implicacions educatives genèriques. Dintre d’aquestes implicacions hi ha bones i dolentes, però amb els programes d’ensenyança-aprenentatge es solucionen els problemes que poden sorgir.

-       El currículum es considera tancat i obligatori.

-       El disseny de la instrucció amb definició precisa de continguts i objectius.

-       Els aprenentatges complexos es poden descompondre en tasques més petites.

-       L’avaluació dels resultats es centra en el producte final, sense tenir en compte el procés.

-       La motivació depèn de reforços externs.

3. EVOLUCIÓ DEL MODEL D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE

* Aprenentatge com adquisició de coneixements:

Aquest és un model més clàssic, on és considera que aprendre és = a adquirir coneixement. El professor transmet la informació i és el centre de l’aprenentatge. Els continguts que s’estudien estan centrats en el currículum. Els papers tant del professor com del alumne està molt tancat:

-       Paper del professor > ensenyar amb la idea de transmetre coneixement.

-       Paper del alumne > adquirir coneixement.

* Aprenentatge com construcció de significat:

Es presenta un nou model on el procés d’ensenyança-aprenentatge és molt diferent del que ja hem presentat anteriorment.

L’avaluació d’aquest model és continua, és a dir, valora tot el procés d’ensenyança-aprenentatge i no es centra solament en el resultat final. L’alumne és considerat com subjecte autònom, el control de l’aprenentatge està en les seues mans. I l’aprenentatge és concebut com una recerca activa i constructiva. En aquest model importen els continguts però també els processos. Els papers del professor i del alumne són molt diferents:

-       Paper del professor > intervenir en l’aprenentatge de l’alumne.

-       Paper del alumne > desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre.

-        

4. PRINCIPIS GENERALS PER A LA INTEGRACIÓ DE LES TIC

Alhora de dur a terme una pràctica docent hem de tindre en compte una sèrie de principis generals, que són els següents:

-    Qualsevol tipus de mitjà, des del més simple fins al més complex, ha d’estar justificat segons el procés comunicatiu.

-       L’aprenentatge no depèn directament del mitjà, sinó fonamentalment de les estratègies i tècniques didàctiques que apliquem sobre ell.

-   El professor és l’element més significatiu per a concretar el mitjà dintre ‘un context determinat d’ensenyança-aprenentatge. I serà ell l’encarregat de determinar les possibilitats que es poden desenvolupar en el context educatiu.

-    Abans de plantejar-se quin mitjà usar, és molt important preguntar-se PER QUI, CÓM l’anem a usar i QUÈ pretenem amb ell.

-       Cap mitjà funciona en el buit, sinó en un context complex. De manera que el mitjà estarà condicionat pel context.

-      Els mitjans són transformadors de la realitat. I produeixen diferents efectes cognitius en els receptors, propiciant el desenvolupament d’habilitats específiques.

-   L’alumne no és un processador passiu de la informació, sinó un processador actiu i conscient de la informació.

-       No hem de pensar en el mitjà con a globalitat, sinó mes bé com la conjunció d’una sèrie de components interns i externs.

-       Els mitjans per si mateixos no provoquen canvis significatius ni en la educació en general ni en els processos d’ensenyança-aprenentatge en particular.

-       Finalment, no existeixen mitjans millors que altres; la seua utilitat depèn de la interacció d’una sèrie de variables i dels objectius que es persegueixen , així com de les decisions metodològiques que apliquem sobre ells.

D’altra banda, també és molt important tindre els inconvenients que pot presentar la integració de les TIC en l’ensenyament, Aguaded senyala els següents:

-       Necessitat d’una infraestructura administrativa específica i de personal tècnic de suport.

-       Suposa un cost per a l’adquisició d’equips amb qualitats necessàries per a desenvolupar la proposta formativa ràpida i adequada.

-       Necessitat de certa formació per a poder interaccionar a l’entorn telemàtic.

-       Necessitat d’adaptar-se als nous mètodes d’aprenentatge.

-       Capacitat de treballar en grup de manera col·laborativa.

-       Problemes de drets d’autor, seguretat i autentificació en la valoració.

-       Consum de temps de les activitats.

-  Potencial de l’ample de banda que no permet realitzar una vertadera comunicació audiovisual i multimèdia.

-       Cost de temps i diners en el desenvolupament.

-       Distribució per la web.

-       Entorns massa estàtics i amb fitxers en format text o pdf.

-       Disseny dels materials que poden conduir a la creació d’una formació memorística.

-       Manca d’experiència educativa en la seua consideració com a mitjà de formació.

En la mesura en què les TIC es van incorporant a la realitat educativa i aquesta les fa seues  integrant-les al desenvolupament curricular, no seran vistes com un agent extern que genera els inconvenients abans mencionats, sinó que seran enteses coma vertaders recursos que ajuden a cobrir necessitats educatives reals.

5. NOUS ROLS DEL PROFESSORAT

Lògicament, en aquesta nova situació educativa els rols que tradicionalment ha exercit el professor es veuen clarament modificats, i així, front al usual rol de transmissor de la informació han anat sorgint altres:

-       Dissenyadors: generen contingut, productes nous.

-     Avaluadors i seleccionadors de les TIC: veure les característiques dels alumnes i a partir d’aquest punt seleccionar les TIC més apropiades.

-    Consultors d’informació: buscar informació, seleccionar-la i determinar quina és la més correcta.

-      Orientador: orientar als alumnes en el camí que han de prendre, corregir les errades de les activitats, etc.

-       Avaluadors de forma continua: els professors han d’avaluar tot el procés de l’alumnat, no solament el resultat final.

També recollim en la següent graella els canvis en el rol del docent:

CANVI DE:	CANVI A:
Transmissor de coneixements, font principal d’informació, expert en contingut i font de totes les respostes.	Facilitador de l’aprenentatge, col·laborador, entrenador, tutor, guia i participant del procés d’aprenentatge.
El professor controla i dirigeix tots els aspectes de l’aprenentatge.	El professor permet que l’alumne siga més responsable del seu propi aprenentatge i l’ofereix diverses opcions.

6. DIMENSIONS DE L’ALFABETITZACIÓ DIGITAL

-     Socioestructural: comprensió de la situació i producció de la informació. La utilització de les TIC no es igual en un context o en altre.

-       Ferramentes: coneixement i ús de hardware, software i programes multimèdia.

-       Investigadora: ús de ferramentes TIC per a la investigació i el treball acadèmic.

-       Crítica: capacitat per a avaluar de forma crítica els beneficis i els costos de les TIC.

-       Pla de publicació: habilitat per a difondre i publicar informació.

-       Recursos: coneixement de formes i mètodes d’accés als recursos informacionals.

-     Tecnologies incipients: capacitat per a comprendre les innovacions tecnològiques i per a tomar decisions informacionals.

Fins a ací l'explicació del TEMA 2, espere que us siga útil. Si voleu més informació sobre la competència digital dels estudiants no dubteu en visitar l'AMPLIACIÓ T.2 on podreu trobar enllaços i documentació molt interessants!


Gràcies i... MOLTA SORT!

Nerea